Cita Prèvia al Metge

EDIFICIS O CONJUNTS ARQUITECTÒNICS D’INTERÉS
 
De l'església no es tenen dades de la construcció. El seu interior, d’aspecte Neoclàssic, barrejant motius dòrics i jònics. El campanar, de construcció posterior, potser del 1850, d’uns 30 metres, d’una base de 4x4 m2, té cinc cossos diferenciats (quatre, si prescindim del primer metre i mig). Cossos quadrats, amb arcs de mig punt. El cos de damunt les campanes, amb dos obeliscs per cara i a cada cantó columnes unides per arcs de mig punt amb un cos central decoratiu. L’altre cos, que remata l’edifici, és bàsicament una llanterna circular coberta per una cúpula semiesfèrica de teula blava vidrada.
 
 
De l’antic trapig o molí de sucre (que ocupava el carrer Ecce Homo, 36 i següents), ara només queda un arc que es conserva d'època morisca. El trapig d’Almoines era important al s. XV, i anà perdent-ne després de 1609, amb l’expulsió dels moriscs.
 
Del TRAPIG deia J. A. Gisbert (1994:) El complex senyorial i el trapig d'Almoines es corresponen amb les cases núm. 40, 38, 36, 34 i 32 del carrer Ecce Homo i amb un hort tancat, al qual recauen les façanes posteriors d'aquests edificis. Edificis i hort,dels quals es conserven alguns trams del mur de tancament, formen un espai de planta quadrada d'uns 2.600 metres quadrats de superfície.
 
Arquitectura
 
Del mur de tancament es conserven tan sols uns trams. Està construït per un aparell de maçoneria irregular: pedra calcària (códols i graves de riu) unida amb morter de calç. Presenta amb cert ritme una capa de regularització amb una filada de maons o rajoles.
 
De l'edifici originari solament coneixem les façanes principals de les cases 38 i 36 del carrer Ecce Homo, que presenten encara estructures que s'ajusten al període d'activitat del trapig. No obstant això, no disposem de prou informació per a la reconstrucció arquitectònica i funcional de l'edifici.
 
Sembla ser que a l'edifici s'hi entra mitjançant un portal amb aparell de rajola i de mig punt, perpendicular i en angle recte amb relació a la línia de la façana. Actualment està precedit per un xicotet pati al descobert, a manera de terraplé de fortalesa,  i per un portal d'accés d'època incerta. (El que segueix ho diu Gisbert en present, quan just per aquell temps es va enderrocar per un incendi i posterior construcció d’una casa normal. Per això, ho reescrivim en passat): La façana de la casa número 36 del carrer Ecce Homo n’era la més il.lustrativa. L'aparell era un tapial molt deteriorat que no oferiax cap possibilitat de medició dels encofrats, donat que diversos lliscats i emblanquinats disfressaven el parament extern. Malgrat això, aquest deixava entreveure un tapial mixt, amb filades horitzontals de rajoles separades per grosses beurades de morter de calç. L'aparell era molt semblant al del trapig de Piles. Al mig d'aquesta façana un contrafort, de 3'55 metres d'amplària, com un talús, semblava coincidir amb el mur de càrrega i de separació entre la primera i segona crugies de l'edifici, que es desenvoluparien transversalment i perpendiculars a la línia de façana.
 
L'altura del mur de façana, de 5'80 metres, suggeria que, com a altres casos, es tractava d'un edifici de dues plantes.
 
Cronologia
 
El Ducat de Gandia, en desembre de 1500, just al període de collita de la canya, compra les Almoynes a Pere Dixer "e ab lo trapig ab les prempses a totes laborans" (J. Sanchis i F. Gil, 1987, pàg. 84). En 1545, la Memòria de les despeses del Ducat de Gandia documenta reparacions i obres de manteniment a l'edifici (F. Pons Fuster, 1981,  pàg. 276-277). El trapig d'Almoines, tret d'anys molt puntuals, té una activitat continuada entre 1569 i 1609 (S. La Parra, 1990, pàg. 271)
 
Interpretació
 
Trapig, sense més precisions.
 
L'antiga Alqueria del Trinquet, d’època barroca, s. XVII, encara té les restes d'un trinquet que li dóna el nom. No en tenim dates ni dades, és propietat privada, i potser serà condicionada, perquè està molt deteriorada.
 
Es pot considerar la part més antiga de la Fàbrica Lombard com a element de començaments de l’arquitectura industrial, segle XIX. Només consten compres de terrenys: 1853, casa vora la séquia mare que ja comentava Madoz que estava “abandonadas las máquinas de torcer seda desde el fallecimiento de su dueño en 1851”. Compres-ampliació de 1857, 1867, 1969 i 1899. Així i tot, es va celebrar el 125 aniversari de la fàbrica el 1973, com si fóra de 1848, que devia ser l’arribada dels Lombard (Lombard Fréres). Lombard, ja desapareguda com a indústria, donava treball a més de 675 treballadors l’any 1957. Actualment (2003), el cos de la fàbrica més antic ha estat una de les 2 construccions del País Valencià considerades B. I. C. (Bé d’Interés Cultural), i es prendran les mesures per a la seua rehabilitació, potser com a museu. (*)
 
Museu Estació Trenet d’Alcoi
 
L’any 1969 fou l’últim viatge del trenet d’Alcoi. Segons “El llibre de la Safor”, aquest fou el 15 de maig, pel tancament de la companyia anglesa “Alcoy and Gandia Railway  and Harbour Cº Ltd”, més coneguda com “el tren dels anglesos”, que deixà al nostre poble una empremta inesborrable, que perdura encara entre nosaltres. És per això que després de tants anys es constituïx l’“Asociación Tren Alcoy-Gandia”, una associació creada per a l’estudi i investigació, recerca humana, documental i fotogràfica del tren A/G, enriquint així el seu patrimoni cultural i exportant exposicions itinerants sobre la història del ferrocarril per pobles i ciutats per on transcorria el Tren. La inauguració del tren fou allà pel 1892.. Ja no existeixen la meitat de les estacions que hi havia, i la meitat estan en runes; ni ponts, ni les casetes de passos de camins i carreteres, ni vagons, ni tramvies, ni locomotores. Només la nº 2 “Villalonga” en Alcoi i la “nº 7 Cocentaina” en Gandia, així com les estacions del Grau, Gandia, l’Orxa (en runes) i Muro, i els baixadors (“apeaderos”) d’Almoines i Beniarjo en estat impecable. I és a Almoines, a l’“Apeadero-Estación”, on hi ha la seu social i local Museu de la “Alcoy and Gandia Railway and Harbour Cº Ltd”. Hi ha exposicions itinerants (anyn 2002, Vilallonga, 2003, Gandia, “Un Tren per al Record”). El 24 d’abril del 2004 s’inaugurà el Museu a Almoines. Ara té uns horaris d'obertura dissabtes per la vesprada, a més de la possibilitat de ser visitat concertant-ho amb l'Ajuntament.