Cita Prèvia al Metge

Formulario de acceso

Últimes noticies

El més llegit

Història

- HISTÒRIA I PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC

El topònim d'Almoines és considerat per uns filòlegs (J. Coromines i altres) d'origen àrab, "Al Munia", el "jardí" o "casa amb hort", i per altres del romà/grec, "elemosina", almoina ("limosna"). I és que amb el nom “Almoines” com a taI la documentació és del segle XV. Avala el nom de “limosna” el fet que, pertanyent a Ortoneda i Quintavall, foren comprades el 1418 per la Catedral de València les Alqueries (una d’elles, de Benieto, ara terme de Gandia, però amb l’ermita de Sant Vicent, que és d’Almoines). Quan arribà Jaume I (1239-1240), devien ser vàries "Al munies" o alqueries mores. Els D’Ixer foren senyors territorials des del 1436 ( concànvit amb Burjassot), i des del 3 de desembre de 1445 amb la suprema jurisdicció. Foren venudes al ducat de Gandia (a Maria Enríquez, concretament, duquessa regent) el 22 de desembre de l'any 1500, entrant a formar part del ducat dels Borja. La parròquia, amb Sant Jaume com a patró, fou erigida pel Patriarca Joan de Ribera (1574), amb els annexos de Morera i Benieto, actualment de Gandia, i despoblats amb l’expulsió dels moriscs. El 2002, a Benieto, s’hi va trobar una important necròpolis mora. Una altra data important, que influí en aquell moment en tot el Regne de València, fou l'expulsió dels moriscos (1609): en Almoines passaren de 120 famílies (uns 540 habitants) a 5 famílies de cristians vells. Fins el 1.800 no va recuperar la seua població, i, com a la resta del Regne, l'agricultura havia patit les conseqüències de l'expulsió, sobretot en el cultiu de la canyamel o canya de sucre, famosa mundialment la de la Safor, quan no s’havia descobert i explotat Amèrica. La Carta de Poblament (de repoblament, aquesta) d’Almoines és de 24 de maig de 1611, i ja serà poc usat el trapig (o molí de sucre) d’Almoines (capítol 19 de la Carta de Poblament).

Quant a jaciments arqueològics , cal assenyalar restes d'enterraments i plats ceràmics , datats als segles XVI i XVII, descoberts en una sitja quan s’estaven fent obres a l'església (1974) pel IV Centenari de la seva fundació (1574). Molts dels plats ceràmics es conserven a l'Ajuntament, en una vitrina (altres estan al Museu Arqueològic de Gandia).

Es realitzaren gestions amb el Museu Provincial de Ceràmica per tal de catalogar la troballa, de ceràmica i altres objectes, que ara són instal·lades en una vitrina a l’Ajuntament.

Els cossis i plats ceràmics que tipològicament indicaven una notable antiguitat, fou catalogat per Vicente Gurrea Crespo (Museu Comarcal d’Arqueologia), Felipe Perles Martí i En Javier Cebrián Rocher. Més avant es contrastà pel Museu Nacional de Ceràmica de València, col·laborant aquesta vegada el mateix Marqués de Dos Aigües, En Rafael de Rojas; el Director i Comisari Nacional de Museus, En Felipe Garín Llompart, i el tècnic conservador, N’Enrique Domínguez, i la col·laboració de En Jaime Scals Aracil.

Fins i tot i ha un cossi d’orella trepada, peça de Manises del s. XVI; ceràmica daurada de Manisses del segle XVII; del tipus denominat Màlica de tradició antiga, tipus Manisses del segle XV o XVI; de tradició Paterna ( ceràmica verda i morada de Terol) del segle XVII; de Manisses, segles XVI-XVII; Càrcer o Manises segle XVII; terolets, al·lusiu a Terol del segle XVII; en algun cap la possibilitat de procedir de terrisseria o olleria de l’horta de Gandia (Potries?) dels segles XVI-XVII, el típic clavellet de Manisses, de similituds amb inspiració castellana (Toledo), segle XVII.

També havia estat descoberta una làpida romana (1868, per Hülmer), d'1,12 x 0,65 metres, que es troba al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. A l'Ajuntament hi ha una reproducció en cartó-pedra, que fou sol·licita el 9 de juliol de 1979 per la corporació municipal. Correspon aquesta làpida a un record funeral, com ens mostra la inscripció en llatí que reproduïm traduïda: “Ací jau Marcus Acilius Eros. Un forner llibert, i les llibertes li feren el monument: Qualsevol que vinga a aquest lloc, qualsevol que sigues qui corre cap aquelles, et pregue que digues: Que la terra et siga lleu”. Cal considerar la traducció de “Pistor” (forner) com no estricta, perquè el “pistor” normalment feia tot el procés, des de la selecció del blat a moliner.

També s'ha trobat ceràmica romana a la partida de l'Antigor, vora el riu, datada en el S. II d. C. Potser hi havia al terme, vora riu, una olleria o terrisseria, i hi ha elements al sector que suggereixen instal·lacions per a l’elaboració d’oli o vi. Les àmfores, de les quals només hi ha fragments, són majorment vinateres tipus Dressel 2/4 i olieres, tipus Dressel 20.

Modificado el ( viernes, 04 de abril de 2008 )